El color blaugrana dels Itàlia - Espanya

El color blaugrana dels Itàlia - Espanya

Les dues seleccions són velles conegudes entre partits oficials i amistosos i s'han vist les cares fins a 34 vegades en tota la història. En els darrers nou enfrontaments, sempre hi ha hagut més d'un protagonista que representava el FC Barcelona

Fa exactament quatre anys, la selecció espanyola i la italiana es trobaven a la final de l’Eurocopa de 2012. Els de Vicente del Bosque, amb vuit jugadors del Barça a la convocatòria, van ser superiors (0-4) i van poder revalidar el títol que ja havien guanyat l’any 2008. A més, tornaven a derrotar Itàlia, que ens els últims anys té comptes pendents amb els espanyols en partits oficials. Uns dels protagonistes d’aquella final van ser els blaugranes Jordi Alba, que va marcar el 0-2, i Andrés Iniesta, escollit MVP de la final. 

Ara, aquest cop als vuitens de final de l’Eurocopa 2016, els dos combinats es tornen a trobar en un partit oficial, a partir de les 18 hores, a París (Saint-Denis). I, de nou, hi haurà representació blaugrana. Aquesta vegada en són quatre, però tots peces clau en l’esquema de La Roja. Es tracta de Gerard Piqué i Sergio Busquets, a més d’Iniesta i Alba, que ja saben el que és jugar i vèncer o empatar contra Itàlia. No només per la final del 2012, sinó també per quatre duels més, dos dels quals oficials: el de la fase de grups d’aquella Eurocopa 2012 (1-1) i el de la semifinal de la Copa Confederacions 2013. Un duel que no es va decidir fins a la tanda de penals (0-0), però que va acabar amb la classificació d’Espanya.

Els precedents més recents, però, són un amistós del 2014, que també va acabar amb el triomf dels de Vicente del Bosque (1-0), i un altre del març del 2016 (1-1). Abans de tot això, en un amistós del 2011, Itàlia sí que va aconseguir guanyar Espanya (2-1), que comptava amb la presència de nou futbolistes del Barça  

L’època daurada, plena de blaugranes

Des del 2008 fins al 2016, les dues seleccions s’han trobat en diferents competicions any rere any. Però el denominador comú és que sempre hi ha hagut algun futbolista que formava part del primer equip del FC Barcelona. Especialment a les files d’Espanya, nodrida amb la filosofia blaugrana en els anys de bonança, amb dues Eurocopes (2008, 2012) i un Mundial (2010). De fet, si vuit blaugranes van guanyar l’Eurocopa 2012 en la final contra Itàlia (Iniesta, Alba, Sergio, Piqué, Xavi, Pedro, Cesc i Víctor Valdés), en el Mundial de 2010 van ser set els culers que van aixecar el títol contra Holanda (Iniesta, Sergio, Piqué, Xavi, Pedro, Víctor Valdés i Puyol), mentre que tres ho van fer al 2008 contra Alemanya (Puyol, Iniesta i Xavi).

Però per arribar a aquella final, durant aquell any 2008 Espanya i Itàlia es van veure les cares en dues ocasions. La primera, en un amistós que es van endur la Roja (1-0) i la segona –i l’important- en els quarts de final de l’Eurocopa (0-0), en què els de Luis Aragonés es va tornar a imposar a la tanda de penals, amb un decisiu Cesc Fàbregas, llavors a l’Arsenal. En aquella ocasió, a més, a les files d’Itàlia hi militava el lateral dret del FC Barcelona, Gianluca Zambrotta.

El Mundial de 1994, cara per a Itàlia

Si en els darrers anys moltes han estat les ocasions en què Espanya i Itàlia han tingut l’oportunitat de trobar-se en duels de diferents competicions i partits amistosos, en tots ells amb cares conegudes de la plantilla del FC Barcelona i gairebé sempre amb èxit espanyol, hi ha un precedent que es recorda en els dos combinats i que va acabar amb triomf italià.

La cita s’emmarca en el Mundial de l'any 1994, amb Andoni Zubizarreta, Albert Ferrer, Jon Andoni Goikoetxea, Pep Guardiola, Txiki Beguiristain, Barjuán, Bakero, Salinas i Miquel Ángel Nadal a la convocatòria d’Espanya. Després de la fase de grups, les dues seleccions es van trobar en els quarts de final de la competició i, aquest cop, Itàlia va guanyar per 1-2. Malgrat tot, l’anècdota la va protagonitzar l’actual tècnic del conjunt blaugrana, Luis Enrique Martínez, llavors jugador del Reial Madrid. L'asturià, després d’un cop de colze de l'italià Tassoti, va començar a sagnar pel nas, en una imatge recorrent i sempre recordada fruït de la intensitat i la igualtat que, històricament, s’ha acostumat a viure en aquests duels d’altura, que aquest proper dilluns estrena un nou capítol.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut