Nélson Semedo: "Em vaig fixar en el Barça per Ronaldinho"

Nélson Semedo es troba davant d'una nova oportunitat per créixer. Ho ha fet sempre, en qualsevol circumstància, però ara li arriba l'oportunitat de gaudir del futbol al FC Barcelona. Poc s'ho podria haver imaginat quan amb 15 anys encara jugava al carrer amb els seus amics i agafava el Barça en els videojocs, "perquè sempre he pensat que és el millor equip del món". Però la seva progressió meteòrica, que ha anat desenvolupant al Sintrense, al Fátima i al Benfica, li ha donat la possibilitat de poder jugar al Camp Nou.

I és que Nélson Semedo, que repassa els seus inicis i la seva vida en una entrevista per a Barça TV, al programa especial 'Benvingut Semedo', explica que fins als 15 anys no es va poder federar: "Ho havia intentat altres vegades quan era jove, però no ho aconseguia. Així que jo vaig començar a jugar al carrer amb els meus amics i als 15 anys em van veure els dirigents del Sintrense i es van interessar per mi. Aquí va començar la meva carrera com a futbolista". A més comenta que, en els seus inicis, i encara que li agradava ser davanter i marcar gols, "vaig començar com a migcampista i després vaig passar a ser defensa, abans d'acabar al lateral".

És en aquesta posició del camp que podrà defensar l'escut del FC Barcelona. "Em vaig començar a fixar en el Barça per Ronaldinho", assegura en l'entrevista, a més d'afegir: "Va ser un jugador admirable per tot el món del futbol. Li veia fer coses fantàstiques que van influir en mi positivament".

De Mira-Sintra a Barcelona

Semedo va néixer a Lisboa, però va viure la seva infància a Mira-Sintra, on diu que va tenir "una experiència de vida molt positiva, ja que és un lloc acollidor i un petit poble amb una vida molt familiar". Potser per això es defineix com a una persona a la qual li agrada passar el temps amb la família i els amics: "Per a mi són molt importants i conversar amb ells, encara que em quedi a casa, ja m'està bé". També es defineix com "una mica callat al principi, encara que després vaig guanyant confiança". "Sóc una persona senzilla", sentencia.