Memòries de la segona Youth League
Avui és compleixen dos anys d’una tarda màgica. Avui és el segon aniversari de la victòria del Juvenil A de Garcia Pimienta per 3-0 contra el Chelsea que va significar la segona UEFA Youth League de la història del Barça. Un triomf, que va arribar amb un joc espectacular, on van marcar Alejandro Marqués, en dues ocasions, i Abel Ruiz. Un títol que va arribar després de superar a la fase de grups l’Sporting de Portugal, l’Olympiacos i la Juventus i d’eliminar després de manera successiva el PSG (0-1), l'Atlètic de Madrid (2-0) i el Manchester City (5-4). Aquella tarda, a la gran final disputada a l’estadi de Colovray de Nyon, el porter titular va ser Iñaki Peña. Avui, dos anys després, recordem quins van ser els cinc millors moments que va viure l’ara porter del Barça B a la competició juvenil més important d’Europa.
1. La màgia de la Final Four
“Jugar la UEFA Youth League és la màxima il·lusió de tot jugador juvenil. És un torneig especial. Diferent. Recordo que aquella temporada vam superar la fase de grups amb molta autoritat contra l’Sporting, l’Olympiacos i la Juventus. Cinc victòries i un empat. A vuitens de final vam guanyar per 0-1 al camp del París Saint-Germain, amb gol de Carles Pérez, en un partit molt intens i a quarts de final vam superar per 2-0 l’Atlètic de Madrid al Miniestadi, amb gols de Marqués i Collado, en una gran primera part. Fins aquí crec que tot l’equip estava vivint un somni, però no érem gens conscients del que ens esperava a Nyon. Jugar una Final Four és una experiència única. Especial. És com una final de la Champions en petit. Participes al Media Day, ens concentrem tots els equips junts en un mateix hotel, compartim entrenaments, els nens petits et demanen autògrafs i fotografies quan arribes al camp, la UEFA fa un muntatge televisiu espectacular... Crec que et fa sentir futbolista de veritat per primera vegada a la vida”.
2. Els darrers minuts de la semifinal contra el Manchester City
“La semifinal contra el Manchester City és el partit més estrany de la meva vida. La primera part va ser extraordinària. Vam fer un futbol brutal, de llibre, al més pur estil ADN Barça, que ens va servir per marxar al descans amb un increïble 5-2 després dels dos gols de Carles Pérez i les dianes de Collado, Riqui i Marqués. Però tot es va torçar a la segona part. És molt difícil, amb 18 anys, mantenir la concentració i no creure’t campió al descans. Ells, tot i jugar amb un home menys per expulsió, ens van collar molt i ens van arribar a fer el 5-4 al minut 85. Recordo que eren molt físics. Molt forts. Aquells cinc darrers minuts van ser eterns. No acabaven mai. Quina bogeria! Ells no deixaven d’atacar ni un segon. No ens van donar cap respir, però al final vam saber sobreviure i ens vam classificar per a la final. Crec que aquell patiment va ser decisiu per no relaxar-nos a la final contra el Chelsea i quedar campions”.
3. El vídeo motivacional de les nostres famílies
“El dia abans de la final i en secret, l’staff de l’equip va contactar amb els nostres familiars i amics i els van demanar que els fessin arribar per whatsapp un vídeo de suport a l’equip. Va ser el Guillem, el nostre analista, qui el va muntar a la nit. Nosaltres no sabíem absolutament res i, una vegada acabem l’escalfament, entrem al vestidor i ens trobem el projector de vídeo preparat. Tanquem el llum i el que vam viure en aquells quatre minuts va ser tan intens que és impossible no emocionar-te al recordar-ho. Veure els pares i mares, germans, tiets, cosins o amics dient-nos que érem els millors, que confiaven en nosaltres, que era el primer gran partit de la nostra vida i que estaven convençuts que el guanyaríem, ens va arribar al cor i ens va emocionar. Va ser tan apassionant aquell moment, va ser tan intens rebre aquells missatges abans del crit de l’equip que fem tots els jugadors formant una pinya al vestidor que ens van fer sortir molt endollats al partit. Era el punt d’inflexió que necessitava un equip molt unit, en el qual quasi tots portàvem molts anys compartint vestidor al futbol formatiu del FC Barcelona, que vam sortir al camp sentint-nos com una gran família”.
4. El xiulet final de l’àrbitre a la final contra el Chelsea
“La final contra el Chelsea va quedar sentenciada al minut 90 quan Abel Ruiz va marcar el 3-0 definitiu. És veritat. Potser feia estona que ja la teníem guanyada, però la sensació d’alliberament, de satisfacció, d’alegria que vaig experimentar un parell de minuts després va ser increïble. Recordo que hi ha una foto en la qual sortim Mingueza, Chumi i jo abraçats agenollats a la gespa. Aquell és el meu primer record. Després em vaig abraçar amb José Bermúdez, l’entrenador de porters del Juvenil A, i ja per últim em vaig sumar a la pinya de l’equip. Recordo també que a la foto de grup surto al costat d’Abel Ruiz. Després va venir la foto individual amb la copa i els altres grans moments d’eufòria que recordo són al vestidor, l’autocar camí de l’hotel i el sopar de l’equip. És, sens dubte, el dia somiat per qualsevol noi de la Masia. Són molt pocs jugadors els que poden dir que han guanyat una Youth League i nosaltres ho vam fer un grup de jugadors, liderat per Garcia Pimienta, que portàvem molts anys convivint junts al futbol formatiu del Barça”.
5. L’oferiment de la copa al Camp Nou
“El diumenge 6 de maig van viure el darrer gran moment de la Youth League. Tot l’equip vam sortir a la gespa del Camp Nou, minuts abans del clàssic contra el Reial Madrid, a oferir la copa a la nostra afició. Trepitjar la gespa del Camp Nou, l’escenari dels teus somnis, va ser impressionant. L’Estadi, com és lògic, estava ple i ens van dedicar una gran ovació. Llàstima que després el resultat va ser un empat (2-2). Per mi, per un nen que va arribar a la Masia l’any 2012 procedent del Vila-real i que portava sis anys compartint vestidor amb una generació única formada per jugadors com Mingueza, Guillem Jaime, Monchu, Álex Collado o Riqui Puig va ser una experiència única. Guanyar la Youth League és el primer gran moment amb el qual somia tot noi de la Masia. És veritat que després vius altres moments com el debut amb el Barça B o les convocatòries amb el primer equip, però guanyar el títol més important en categoria juvenil amb els amics amb els quals has crescut a la Ciutat Esportiva Joan Gamper només es pot viure una vegada a la vida i nosaltres ho vam aconseguir. Som uns privilegiats. Guanyar la Youth League del 2018 és un record que la nostra generació del 99 mai oblidarà”.