25 anys del primer títol oficial del futbol femení blaugrana

25 anys del primer títol oficial del futbol femení blaugrana

El CF Barcelona es va endur la Copa després de superar l'Oroquieta en una final molt disputada

Aquest 26 de juny es compleixen 25 anys del primer títol oficial del futbol femení blaugrana. Va ser la Copa de la Reina guanyada pel CF Barcelona contra l'Oroquieta Villaverde de Madrid.

Però com era el futbol femení blaugrana llavors?

Durant els anys 80 i 90, les futbolistes blaugranes van jugar sota el nom de Club Femení Barcelona, que emprava els colors, distintius i instal·lacions del Club, tot i que sense ser-ne una secció oficial.

Eren temps força complicats, gairebé heroics. Aquelles noies desbordaven ganes i il·lusió, però amb prou feines tenien mitjans. No només no cobraven un cèntim per jugar a futbol sinó que havien de posar diners de la seva pròpia butxaca. Entrenaven dues vegades a la setmana, tres si hi havia algun partit important, i ho feien als camps annexos al Miniestadi. Algunes jugadores tenien el seu domicili molt lluny de Barcelona, la qual cosa els hi comportava un greu trasbals horari: amb entrenaments que acabaven a les 11 de la nit, era molt fàcil que no arribessin a casa seva fins a les 2 de la matinada.

La primera competició d’àmbit estatal del futbol femení va ser la Copa de la Reina, instaurada a la temporada 1984-85. Així mateix, el Club Femení Barcelona fou un dels nou equips fundadors de la primera Superlliga en la campanya 1988-89. En el decurs d'aquells anys, les noies blaugrana es mantingueren sense problemes a la màxima categoria i van obtenir els seus primers èxits a la Copa de la Reina, de la que van ser finalistes el 1991 -perdent davant l’Añorga KKE per 3-0-, i campiones tres anys després.

Una final de Copa de la Reina agònica

El 26 de juny del 1994, i encara sota el nom de Club Femení Barcelona, el futbol femení blaugrana va conquerir el seu primer títol oficial, la Copa de la Reina. Ho va fer després de derrotar per 2-1 a la final, disputada a la localitat madrilenya de Las Rozas, l'Oroquieta Villaverde de Madrid. El CF Barcelona va desmentir els pronòstics, ja que a priori no era el favorit davant el campió de Lliga 1993-94, competició en la qual les blaugranes havien quedat terceres a vuit punts de les madrilenyes. Uns 400 espectadors, amb majoria clara a favor de l'Oroquieta, presenciaren el matx, jugat sota una calor sufocant a l‘estadi de Navalcarbón.

Millor situat sobre el camp, el CF Barcelona es va endur la Copa amb tota justícia, a pesar dels hàndicaps que va patir. L’àrbitre Megia Dávila va expulsar Mari Àngels, defensa blaugrana. Tot i això, el Barça femení es va sobreposar als inconvenients amb els gols d'Olga, al minut 16, i d’Àfrica, de penal, al minut 35. Mari Mar va escurçar distàncies poc després de començar la segona meitat i, ja en el descompte, la mateixa davantera de l'Oroquieta -aleshores considerada la millor jugadora d’Espanya- va disposar d’un penal. La portera del Barça, Roser Serra, lesionada a un peu pràcticament des de l’inici del matx, va apel·lar a l’heroica: el llançament de Mari Mar, ras i ajustat al pal, semblava impossible d’aturar, però Roser es va llençar en una estirada felina i va desviar la pilota amb el peu ferit. S’evitava així la pròrroga i pràcticament la derrota segura de les blaugranes, que després de noranta minuts de lluita continuada estaven a la vora de l’extenuació absoluta. Però al capdavall l’esforç va pagar la pena: el Barca era campió de la Copa de la Reina.

Quedin per a la posteritat els noms d'aquelles pioneres en l'èxit, entrenades per Luis de la Peña: Roser, Ani (Marina), Keti, Mari Ángeles, Olga, Àfrica, Isu, Carol, Esther (Ari), Maite i Mari.

Núria Llansà, la màxima responsable del CF Barcelona

Aquelles afortunades joves esportistes van arribar a Barcelona l’endemà de matinada i el primer que van fer va ser un gest que les honorava: es van traslladar al domicili de Núria Llansà, la màxima responsable del Club Femení Barcelona, per tal d’oferir-li trofeu, sense que ella estigués assabentada de tan inesperada visita. Llansà no havia pogut assistir a la final per culpa d’una inoportuna malaltia.

Casualment, just vuit anys després, el 26 de juny del 2002, el Club Femení Barcelona va passar a ser oficialment una secció més del Club, amb el nom de FC Barcelona femení. L’estiu del 2015 la secció va passar a ser professional i actualment ja acumula dinou títols oficials.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut