La Quinta del Mini

La Quinta del Mini

Una generació amb un talent espectacular va enlluernar el Miniestadi en la temporada 1994/95 i en la següent alguns jugadors van pujar i es van consolidar en el primer equip

Albert Celades, Òscar Garcia, Roger García, Toni Velamazán, Iván de la Peña, Juan Carlos Moreno, García Pimienta i Quique Álvarez, entre d'altres. Molts diuen que fins a aquest moment va ser la millor generació de jugadors del planter. I és que molts d'ells van debutar al primer equip del FC Barcelona i el seu joc va ser una autèntica referència al Futbol Formatiu del Club. Mai cap equip fins a aquest moment havia aconseguit omplir el Miniestadi fins a l'arribada d'aquesta generació de futbolistes.

"És important saber que aquesta generació vam estar molts anys junts des de petits. Des d’infantils, cadets, juvenils i al final al Barça B. Tants anys junts en els entrenaments, partits, concentracions, selecció ... i a més, molts vivien a La Masia. Aquesta unió va fer que es construís un molt bon grup i es parlés tan bé de nosaltres", recorda Roger García al reportatge d'Històries de Mini.

"Cal tenir en compte que dos anys abans de la gran temporada que fem amb el Barça B a Segona Divisió A, en la 1994/95, aquest equip va guanyar el doblet Juvenil: La Lliga i la Copa de Rei. Una Lliga que era com la Primera Divisió, amb el Reial Madrid, l'Atlètic de Madrid, el Sevilla, l'Espanyol ... i la Copa de Rei la vam guanyar 2-1 a la final davant el Reial Madrid a la Romareda", explica Garcia Pimienta i afegeix: "Dos anys després, el 80% d'aquesta plantilla juvenil estàvem jugant al Barça B i jugant molt bé. I a més, 6-7 jugadors acaben al primer equip del FC Barcelona. Aquesta generació va aconseguir jugar molt bé i vam fer una gran temporada a Segona A. I alguns com jo vam arribar a debutar amb el primer equip", recorda.

Gran temporada a Segona A

Va ser una generació que va destacar de seguida, amb un talent espectacular i una capacitat golejadora increïble. Liderats pel tècnic Quique Costas l'equip va recollir una de les millors temporades de la història del Barça B a Segona Divisió A. Una sisena plaça amb 42 punts i 64 gols a favor, cap altre equip va comptar tants gols aquesta temporada a la categoria de plata.

Però no només van ser els bons resultats els que van cridar l'atenció de tot el món, si no la manera de practicar el futbol cada diumenge d'aquests joves atrevits, valents i virtuosos. Era indiferent si la gespa que trepitjaven era la del Miniestadi, Ipurua, San Mamés, o el de l'etern rival. Allà hi eren. Per mostrar el seu futbol que havien après durant tants anys junts al Futbol Formatiu del FC Barcelona.

Celades era un tot terreny, Òscar Garcia destacava per la seva capacitat associativa i aportació golejadora des de la segona línia, el seu germà, Roger García, destacava per la seva esquerra exquisida i la seva temprança, Iván de la Peña era el cervell de l'equip, Velamazán s'imposava amb la seva galopada veloç i olfacte golejador, Juan Carlos Moreno lluitava entre els centrals, Garcia Pimienta desequilibrava i marcava i Quique Álvarez era el guardià a l’eix de la defensa.

Criden l'atenció de Johan Cruyff

Aquesta generació de joves jugadors va cridar l'atenció de l'aleshores tècnic del primer equip, Johan Cruyff, qui confiava cegament en els jugadors del planter. El Barça B va començar la temporada 1995/96 a un ritme frenètic; li van endossar 6 al Getafe al Coliseum Alfonso Pérez (2-6), 3-0 a l'Osasuna al Mini i així fins a comptar vuit victòries en les primeres deu jornades per situar-se líder del campionat de la Segona Divisió A.

Però llavors, Cruyff, que seguia molt atent als descarats joves del Miniestadi, va començar a convocar molts d'ells amb el primer equip. I la majoria d'ells ja no baixarien gairebé mai amb el Barça B, i això va tenir dos impactes. El primer, molt positiu per la irrupció de nous talents al primer equip formats a La Masia.

"Cada jugador que jo he entrenat i ha debutat amb el primer equip sóc l'home més feliç del món. Perquè jo sóc aquí per entrenar i formar, però sobretot per entrenar jugadors que algun dia arribin al primer equip del Barça. Cada vegada que debuta un jugador i es consolida al primer equip, és el millor premi que puc tenir", explica Garcia Pimienta, ara tècnic del filial blaugrana, en el reportatge d'Històries de Mini.

"Aquella fornada de jugadors va jugar molt bé a futbol. Els equips sabien que quan venien a al Mini patirien moltíssim. Sortíem a el camp sabent que si fèiem les coses bé, guanyaríem"

Garcia Pimienta

El discurs de l'ara tècnic del Barça B serveix per explicar l'impacte en aquest moment d'aquesta generació. Van agradar a Cruyff, van aprofitar la seva oportunitat, i alguns d'ells es van consolidar al primer equip. L'objectiu final s'havia aconseguit. I per tant, era una mostra que el circuit blaugrana funcionava.

Un equip que va enamorar al Miniestadi

L'impacte segon va ser fàcil d'entendre. I és que la columna vertebral del filial blaugrana s'havia esfumat per la seva irrupció al primer equip. Va haver de recompondre l'equip Quique Costas i l'equip no va assolir tan bons resultats. Tant va ser així que l'equip va començar a baixar posicions, però una miraculosa victòria a San Mamés davant el filial de l'Athletic Club (0-2) va salvar l'equip blaugrana de la davallada. Es va passar de ser líder en la jornada 10 amb vuit victòries, a comptar nou derrotes en les últimes 10 jornades de Lliga. Un clar exemple del que significava aquest grup unit sobre la gespa.

"Notàvem que venia molta gent a veure'ns al Miniestadi. Hi havia un seguiment d'aquesta generació i en aquesta època, ens van acompanyar grans resultats"

Roger Garcia

"Aquesta fornada de jugadors va jugar molt bé a futbol. Els equips sabien que quan venien a al Mini patirien moltíssim. Sortíem a el camp sabent que si fèiem les coses bé, guanyaríem. Vaig estar quatre temporades al Barça B i estic molt content d'haver gaudit d'un estadi tan magnífic com el Mini", sentencia Garcia Pimienta.

"Notàvem que venia molta gent a veure'ns al Miniestadi. Hi havia un seguiment d'aquesta generació i en aquesta època, ens van acompanyar grans resultats", explica Roger Garcia: "És un privilegi haver pogut viure tot això. Ens ho passàvem bé per què veníem a fer el que més ens agradava. Tinc molt bons records del Mini i és on més he gaudit després del futbol d'elit", reconeix Roger Garcia.

La gran nit al Villamarín

Si hi ha un partit que millor mostra del que eren capaços aquests joves descarats va ser la del 7 d'octubre de 1995. Les lesions amb què comptava Johan Cruyff per visitar el Betis eren superlatives. Ni Bakero, ni Kodro, ni Popescu ni Hagi podien estar per al partit i el tècnic holandès va confiar en els joves del Miniestadi. I no van decebre a ningú. Amb vuit titulars formats a la Masia, aquest partit va comptar amb 11 jugadors del planter culer i aquesta generació descarada va entusiasmar tot el barcelonisme amb una gesta que encara es recorda en l'actualitat. Roger Garcia, Toni Velamazán, Celades i De la Peña van deixar la seva empremta marcant cadascú un gol i van deixar per al record un 1-5 històric davant el Betis al Villamarín.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut