Quique Costas, el pare de tots
El dia de la col·locació de la primera pedra de l’Estadi Johan Cruyff, Andrés Iniesta va trencar tot el protocol establert. L’aleshores capità del primer equip es va dirigir cap a ell i, davant de tothom, li va fer una abraçada sincera, plena de tendresa, d’aquelles que no s’obliden mai. Més d’un dels allà presents, història viva del barcelonisme, és va emocionar. “És el pequeño, el blanquito, és extraordinari. Ja no parlo com a jugador. Ni de jove ni de gran n’he vist un com ell. Parlo de la persona. Aquella abraçada va ser sincera, de cor”, explicava dies després Quique Costas en una entrevista a la pàgina web de l’Agrupació Barça Jugadors. Iniesta va ser el protagonista d’una abraçada que de ben segur li haguessin donat tots els jugadors que el veterà entrenador ha tingut al filial en els 418 partits que ha dirigit repartits en tres etapes: del 1987 al 1996, del 2001 al 2003 i del 2005 al 2007. Un total de 13 temporades formant jugadors amb ADN Barça en les quals el filial va guanyar la Lliga de Segona Divisió B les temporades 1990-91 i 2001-02 i va aconseguir l’ascens a Segona Divisió A l’any 1991.
Dir que Quique Costas, nascut a Vigo fa ja 73 anys, ha estat l’entrenador que més vegades ha dirigit el filial blaugrana és quedar-se només a la superfície. Quique Costas ha estat molt més que un entrenador. Ha estat un pare per a molts, moltíssims jugadors que han passat per les seves mans en una època en la qual ell era l’encarregat de transmetre la filosofia de Johan Cruyff al Barça B. Ell era la corretja transmissora, l’entrenador que els preparava, humanament i futbolísticament, per fer el gran salt al Camp Nou. Guardiola, Carles Busquets, Javi García, Pinilla, Tito Vilanova, Jordi Roura, Aureli Altimira, el Chapi Ferrer, Sergi Barjuán, Carreras, Angoy, Jordi Cruyff, Roger, Òscar, De la Peña, Toni Velamazán, Garcia Pimienta, Celades, Christiansen, Iniesta, Víctor Valdés o Bojan, entre molts altres, com els seus fills, Quique Álvarez i Óscar Álvarez, han passat per les seves mans i han rebut els seus millors consells.
Un entrenador atípic
“Crec que no em puc queixar. He deixat una gran empremta entre els meus jugadors. Em sento molt estimat per tots. No hi ha dia que no em truqui algun dels meus fills o qualsevol amic per donar-me records d’aquest o d’aquell. Han estat tants jugadors que alguns ja ni els recordo. Però s’han portat de meravella. Crec que jo era un entrenador atípic. Vaig ser més educador que entrenador. Els tractava com si fossin els meus fills. És una edat difícil, un moment difícil, un club complicat... segur que també n’hi haurà que no m’estimaran tant. No tots podien jugar”, explica Quique Costas ara amb el pas del temps. Un dels jugadors que el va tenir com entrenador va ser Jofre Mateu. “No us podeu imaginar com era com a entrenador. Tractava les coses amb molta naturalitat, sense filtre, ell sempre diu les coses com li surten i això el jugador ho agraeix. Era un entrenador que es feia estimar molt per tots els jugadors. Ho vam passar molt bé al seu costat i vam aprendre molt. No hi un exjugador seu a qui no se li il·lumini el somriure quan parla d’ell, ha estat un pare per a tots nosaltres”, explica Jofre Mateu al reportatge Històries del Mini elaborat pel FC Barcelona dedicat a la saga Álvarez Costas.
L’ascens del 1991
Campió de Lliga de la temporada 1973-74 i de la Recopa del 1979 a Basilea, entre altres títols com a jugador, Quique Costas va dirigir el filial vuit temporades a Segona Divisió B i cinc a Segona Divisió A, amb la sisena posició de les temporades 1991-92 i 1994-95 com a millor classificació. Encara que si hi ha una temporada per sobre de la resta és la 1990-91, quan l’equip va assolir l’ascens a Segona Divisió A després de quedar campió del Grup 4 de Segona Divisió B després d’una lluita espectacular amb el Cartagena, el Manlleu, l'Alcoià, l'Hèrcules, l'Hospitalet i el Girona. A la lligueta, el Barça Atlètic (9 punts) va quedar segon, per darrere del Mèrida (10), però va pujar com a millor segon dels grups de la fase d'ascens després que l'Oriola baixés a Segona B per no saldar els seus deutes amb la plantilla. Els jugadors més destacats d'aquell filial eren Busquets, Herrera, Àlex, Guardiola, Oliete, Pozanco, Roura, Sánchez Jara, Pinilla i Geli, entre d’altres. Quique Costas, com per a tants d'altres, també va ser el seu pare futbolístic.