Les claus de la Final Four de Riga

El Barça de futbol sala és el campió de la Champions. Per quarta vegada a la seva història, contra l’Sporting Clube de Portugal i a Riga, una ciutat que se suma a Lleida, Bakú i Barcelona. 

Uns dies màgics a la capital de Letònia, que van permetre als de Jesús Velasco aixecar al cel el trofeu de campió. No sense suar de valent i superar les adversitats, en una Final Four que ens deixa les següents claus.

Una final pràcticament perfecta

El Barça va ser el just guanyador de la gran final. Des d’un primer moment, la llibreta de Jesús Velasco va funcionar i va saber exposar als seus què s’havia de fer per guanyar. Així, el Barça no es va deixar sorprendre per l’Sporting i la seva solidesa, especialment la defensiva, va ser clau en el resultat final. 

L’Sporting ho va intentar i va crear perill, especialment en el primer temps, però va tenir molts problemes per batre els culers, que no es van desconcentrar en cap moment. I és que, amb la final de la temporada passada molt present, van anar a totes fins al final. Sergio Lozano i Pito van posar el 2-0 al descans i un gol de Ferrao només començar la represa ja va deixar molt encarat el títol. Finalment, Dídac, en un xut amb l'Sporting jugant amb porter-jugador, va posar la sentència definitiva. 

Creure-hi sempre

No només en la final, que va ser més plàcida, sinó sobretot en les semifinals. Aquest equip es va saber refer d’un 3-0 al descans contra el Benfica i, en un exercici de confiança extrema, va poder capgirar un marcador molt advers. 

Matheus va obrir el camí, mentre que Ferrao, amb un golàs, va retallar distàncies fins al 3-2. Un doblet de Dyego va avançar el Barça, però Chishkala va posar el 4-4 del temps reglamentari. Finalment a la pròrroga, un gol d'Adolfo a 18 segons per als penals va donar la classificació per a la gran final (4-5). 

L’MVP Dyego de les semifinals

Adolfo va fer el gol del triomf, però l’MVP d’aquella semifinal va ser Dyego. El brasiler, no tan incisiu en el resultat a la gran final, va ser el puntal de la remuntada blaugrana. Va fer un doblet, el 3-3 i el 3-4, i va assistir Adolfo per a l’acció que va fer embogir el Barça. Un recital de Dyego en tots els efectes. 

La recuperació de Ferrao, Pito i Matheus

Arribaven sense ritme de competició, després d’estar unes setmanes apartats dels terrenys de joc per diverses lesions, però tots tres han tingut un paper important en aquesta Final Four. Matheus va arribar més just a la cita, però va forçar per ser-hi i va poder aportar el seu granet de sorra. De fet, seu va ser el primer gol d’aquesta Final Four, el del 3-1 contra l’Sporting i que va iniciar el camí de la remuntada (i per tant de la classificació i del posterior títol). 

Ferrao va marcar dos grans gols impecables, un a la semifinal i un altre a la final. Contra el Benfica, ho va fer d’esperó i d’esquenes, amb una rematada que es va colar per sota les cames d’un defensa i va acabar al fons de la xarxa. 

A la final, va rematar a la perfecció una passada en llarg i precisa d’Ortiz, en una acció també preciosa. 

I, per acabar, Pito, que no va estar molt encertat a les semifinals, però que va ser un autèntic corcó contra l’Sporting, especialment en l’1 contra 1, i va fer el 2-0 amb què es va arribar al descans. 

Una afició motivadora

I què dir de l’afició, que des d’un primer moment no va dubtar en apuntar-se al desplaçament i volar cap a Riga per acompanyar l’equip. Més d’un centenar de seguidors i seguidores, així com una trentena de membres dels Dracs, van donar color a la grada del Arena Riga. Un suport constant que, finalment, va tenir el premi que tothom desitjava: la quarta Champions de la secció.