Oleguer Sagarra:

Oleguer Sagarra: "el Barça està fet d'un ADN especial"

El capità del Barça Hockey Herba es retira de la màxima competició després de 24 anys al club

Després de 24 anys militant a les files del Barça, Oleguer Sagarra posa punt final a la seva trajectòria esportiva de màxim nivell. El capità del Barça d’hockey herba, penja l'estic i deixarà de banda l’esport al màxim nivell per centrar-se en la seva empresa i, sobretot, en la seva família que s’ampliarà en els pròxims mesos.

El capità blaugrana marxa en un bon moment i ha repassat la seva trajectòria culer, la qual seguirà a partir d’ara en el segon equip ajudant als més joves a fer el salt a la Divisió d’Honor.

Que el va fer començar a jugar a hockey? 

Vaig provar altres esports i no em van acabar d’agradar. Vaig provar el judo, els escacs i també el futbol -que m’avorria sobiranament-, però jo sóc un home d’equip. Un dia la meva mare li va dir al meu pare que em portes a provar l’hockey herba (perquè ell de jove hi havia jugat), em van donar un pal i ja no he parat. 

Com es passa de jugar a escacs al judo i del judo a l’hockey? 

Jo sóc de provar moltes coses i els esports d’equip són la meva especialitat. Com saps, jo no sóc una persona molt tècnica sobre el camp, però sí que tinc dots de comunicació, per això necessito a l’equip, necessito a la gent.

A quina edat va començar a jugar a hockey?

Als 8 anys.

I ara quina edat té? Si es pot preguntar.

En tinc, 32. Per tant, són 24 anys jugant a hockey i 24 anys al Barça.

Com definiria aquests 24 anys? 

Si ho haig de fer de forma breu, diria que ha estat un orgull i que he gaudit molt. No jugues a hockey si no és per gaudir. Per diners no jugues, sinó que, en el meu cas, ho fas per competir. I competint pateixes molt, però gaudeixes patint.

2018-03-06_PREVIAHOQUEIHERBA_12
2018-03-06_PREVIAHOQUEIHERBA_12

En el Barça Hockey Herba, un equip amateur, és complicat que arribin gaires alegries esportives?

Al Barça aprens a gaudir tot i perdre, però també hem gaudit guanyant. He estat 12 anys al primer equip, sis a Divisió d’Honor B i sis a Divisió d’Honor, i he gaudit molt, també guanyant.

I com és que no ha aguantat una temporada més? D’aquesta forma hauria marxat amb un número més rodó: 25 anys al Barça.

M’ho vaig pensar molt, i ara que bé l’estiu molta gent em diu que no podré evitar tornar al terreny de joc, però tot i que competir està molt bé, ser amateur és molt complicat. Entrenem dimarts, dijous i divendres, més els partits els caps de setmana. Compaginar això amb la meva empresa i amb la família és difícil. 

Marxa perquè vol estar més amb la família?

Evidentment, però també perquè sentia que ja no estava mentalment al cent per cent. El que es fa més difícil és mantenir les ganes i l’ambició al màxim nivell.

Però l’experiència és un grau... 

Jo volia retirar-me al camp, i vaig començar a notar que ja no tenia la capacitat d’aguantar, tot i que físicament encara em sento bé.

Al llarg d’aquestes 12 temporades al primer equip, amb quina es queda?

Pel que fa a la part esportiva i d’equip, em quedo amb la temporada passada. Va ser espectacular, vàrem jugar de perles i vàrem acabar posant la cirereta amb un bronze a la Copa del Rei.

A escala personal, em quedo amb la primera temporada al primer equip. Va ser quan vaig fer el salt a Divisió d'Honor i quan vaig començar a tenir minuts.

I si posem el focus en l’aspecte de la secció, crec que em quedo amb l’any en el qual es va plantejar una possible desaparició.

Una de les coses que valoro del Barça és que som un club extraordinàriament divers.

Oleguer Sagarra

Per què?

Crec que vàrem aconseguir posar en relleu que el Barça és més que un club, en especial pels esports com el nostre (o el rugbi o l’hoquei gel o qualsevol altre).

Reconec que si ho analitzem en paràmetres econòmics, l’esport amateur no té cap sentit, perquè és molta gent que perd moltes hores i molts diners per perseguir una pilota.

Aquesta és la mentalitat d’empresari, no?

Sí, però també és cert que aquesta família [la dels Esports Amateurs] aporta una sèrie d’intangibles al club, que d’altres no tenen. Si fem la comparació fàcil, ni Madrid, ni el United, ni el PSG, ni quasi qualsevol club gran d’Europa tenen aquest valor afegit.

Ja que hem sortit de l’aspecte més personal, és cert que aquest esport és un esport de rics?

L’hockey és un esport classista i elitista. Però una de les coses que valoro del Barça és que som un club extraordinàriament divers. S’ha fet una gran feina d’integració social i ha acabat passant que tenim gent de tots els estrats socioeconòmics, i això ens dóna un valor increïble.

Són l’excepció que confirma la regla?

Nosaltres som importants per recordar als clubs grans que les coses es poden fer d’una altra manera. No tenim tots els recursos del món, és cert que també que tenim altres recursos com els serveis mèdics del club, una marca com la del Barça, però per sobretot tenim el valor de ser una comunitat molt forta.

Tornant als Esports Amateurs del Barça, una persona amb una trajectòria tan gran llarga, com valora el fet de poder vestir un escut com el del FC Barcelona?

Quan vas pels camps d’Espanya veus que hi ha un respecte perquè som el Barça, i això també és una responsabilitat. Però no cal anar fora per veure-ho, els meus amics quan expliquen que jugo al Barça la gent se sorprèn. És cert que després has de matisar-ho i dius l’esport i la cosa es ressitua, però així i tot es nota que portar aquest escut és un orgull que no tothom pot gaudir. 

Som importants per recordar als clubs grans que les coses es poden fer d’una altra manera.

Oleguer Sagarra

El capità marxa deixant a l’equip en un bon moment. Estàs d’acord? 

Sí, crec que també és un dels motius pels quals he decidit marxar. No dic que sigui gràcies a mi, però crec que en els últims tres anys hem fet una passa endavant i, tot i que encara seguim lluitant per mantenir la categoria, ara mirem cap amunt.

Què cal millorar?

Si fem autocrítica, crec que hem de ser capaços de fer arribar més jugadors de la casa al primer equip. És cert que ara tenim algun jugador que ha arribat, però parlo d’estabilitzar-nos i de ser capaços de construir un equip que es nodreixi principalment de jugadors de la casa.

És difícil arribar al primer equip del Barça?

No cal ser un internacional per poder arribar al primer equip, si hagués d’enviar un missatge als que venen per sota seria que es pot arribar. Però crec que també els joves s’ho han de creure i valorar-ho, arribar al primer equip implica esforç i feina, però amaga una gran recompensa. Per tant, si mirem a les categories inferiors, el que puja és esperançador? Sí. Cal fer més feina? També. S’ha de mirar al passat per esmenar els errors? Evidentment. 

I ara que marxa, què farà?

Hi ha una cosa molt curiosa que passa quan deixes de jugar. De sobte, tens molt de temps lliure. Això sí que és una mica abisme. Seguiré vinculat al Barça i seguiré jugant amb el segon equip, però a un altre ritme.

Per anar acabant, com explicaria el fet d’haver lluït el braçalet de capità?

És un objectiu complert. Crec que el capità és aquell jugador que, sense ser el més bo de l’equip (com el meu cas), és necessari. Aquell que sap què s’ha de dir quan ho ha de dir i què callar quan s’ha de callar.

Ara sí, l'última: un consell per al Barça Hockey Herba?

No oblidar qui som. Som el Barça amb tot el que això comporta. Això vol dir que defensem un escut, uns valors, una manera de jugar i que tenim un ADN diferent de la resta de clubs.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut