Sonen com els àngels

Com en la música, en l'hoquei gel portar el tempo és la clau, i el Barça juga a ritme de Edström. La nova incorporació sueca converteix al conjunt blaugrana en la millor banda de rock, imparable fins al moment .

Davant el Puigcerdà -en el primer derbi de la temporada-, el conjunt de Marcus Fajardo va començar amb un rock suau que li va permetre deixar als de la Cerdanya amb tan sol tres tirs a porta en els primer 20 minuts, mentre que els de la capital catalana van disparar 14 vegades, convertint un d'aquests tirs -obra de Eloi Sin- en el minut 4 de joc (1-0).

Els locals van perdre el ritme un sol segon en el primer període i el Puigcerdà la va tenir per empatar. Per sort per als blaugranes, la fortuna i el travesser es va aliar amb el Barça.

El segon període, una altra vegada

Després del primer pas pels vestidors, la veu cantant d'aquest equip va aparèixer. Nils Edström es va posar a tocar un rock and roll impossible de frenar pels de la Cerdanya, que encaixaven gols amb la mateixa facilitat que el davanter suec escrivia les notes en la seva partitura.

Oriol Rubio i el seu germà Óscar situaven el 3-0 al marcador, mentre que en el minut 24, Edström anotava el quart. La "maneta" seria obra d’Ernest Muratet i Ubieto anotava el sisè perquè el Barça demostrés, un cop més, que poques parelles de ball són capaces d'aguantar al ritme infernal dels blaugrana.

Un equip més coral

Amb el 6-0 a l'electrònic, el Barça es va prendre un descans; i el Puigcerdà ho va aprofitar. Els visitants aconseguien situar el 6-3 amb un gol al final de segon període i dos en els primers instants del tercer.

El Barça es va eixugar el suor del front i va tornar a l’escenari. Van tornar les notes vibrants d'un Barça coral, capaç de portar a l'èxtasi als seus aficionats, al mateix temps que porta pel camí de l'amargor als seus rivals.

Al minut 45 de partit, la música sonava, de nou, al gust dels locals i l'orquestra blaugrana tornava a carregar contra el seu etern rival, que va acabar estès a la lona amb un gran xut de Didkovsy que retornava els quatre de diferència (7-3).

Amb el marcador trencat, el Barça es va disposar a tocar el seu repertori final. Edström va reprendre el concert on ho va deixar per situar el 8-3, mentre que Nolan Bradley - una peça igual de fonamental com ho és el bateria en qualsevol banda- anotaria el novè i el desè per completar les dues manetes (10-4).

Amb dos minuts per jugar-se, encara quedava un últim tema per tocar. Loukusa Olli aprofitava l'assistència de Barandiaran per deixar un històric 11-4 i sumar la quarta victòria consecutiva d'un equip que encara no sap el que és perdre, doncs el Barça segueix sense desafinar.