Arriba l’era de la consolidació de les estratègies globals

L’estratègia dels grans clubs esportius passa per consolidar la recuperació global que han tingut en els últims anys. La majoria dels fans de cada equip acostumen a estar en altres països, ja que no es tracta d’un fenomen exclusiu de la ciutat. D’aquesta manera, com a brands, els equips han tingut una repercussió que altres marques no podrien ni haver somiat. Aquest ha estat un dels canvi de major magnitud i rellevància que s’ha plantejat en el congrés Sports Tomorrow del Barça Innovation Hub. La qüestió ara és cohesionar a aquest aficionat transnacional. Entre les estratègies que s’han apuntat en les conferències, la més citada ha estat la d’establir la figura de l’aficionat oficial. Un estatus igual, però per a aficionats diferents.

En l’explotació de la pròpia imatge, també s’ha comentat reiteradament el desig dels grans clubs de reduir la influència dels intermediaris per poder comunicar-se directament amb els seus propis seguidors. Hi ha un fenomen cada vegada més evident en totes les lligues, els clubs competeixen entre sí només en el terreny de joc. Fora, tots es disputen l’atenció del públic. L’oferta d’entreteniment mai ha tingut la magnitud de la que gaudeix en aquests moments, per això cada especialitat esportiva, com una sola companyia competeix contra els videojocs, les plataformes de televisió, les xarxes socials i tot tipus d’indústries del sector. En alguns casos, com ha revelat un representant del Bayern Munich, el seu club comparteix coneixement tecnològic amb altres clubs, perquè, en aquest context, en solitari correrien el risc de quedar-se estancats.

Malgrat tot, en aquesta competència, el gran repte ve de la mà de les noves generacions. Els eSports comencen a ser la via imprescindible per arribar al públic més jove des d’altres sectors. De fet, tal i com s’ha posat de manifest en aquestes conferències, els jocs electrònics també comencen a ser una aposta educativa de primera ordre. En els primers projectes de lligues duts a terme als Estats Units s’ha pogut comprovar que serveixen per integrar als alumnes i motivar-los i fer més participatius als que són més reservats i introvertits. L’aspiració que sempre ha tingut l’esport tradicional.

A més, també és fonamental l’aposta per les noves narratives socials. L’Angel City de Los Angeles és un club de futbol femení acabat de fundar i en els seus estatuts recull la dedicació d’un percentatge anual dels seus beneficis al desenvolupament de la comunitat. Un gir que també s’està produint en el sector dels sponsors. Els anunciants busquen que el seu nom aparegui no només al costat d’un club important que aconsegueix èxits, sinó en una organització capaç de comptar bones històries.

De fet, la faceta publicitària tradicional comença a estar molt qüestionada. No pel negoci, sinó per les noves generacions, que la rebutgen. Aquesta situació està portant a les empreses a buscar acords d’altre tipus que els porti a col·laborar amb els mateixos fins o objectius concrets. En el camp de la innovació és el sistema ja establert. Els acords són imprescindibles per al desenvolupament de la tecnologia de la salut a l’esport, d’on sorgeixen avanços en sanitat per tota la població, i també per experiments informàtics que poden fer evolucionar el comerç i les empreses de tot un continent, com és el cas de la col·laboració del FC Barcelona amb el Barcelona Supercomuting Center de la ciutat i el seu projecte d’estadis i grans superfícies intel·ligents basades en digital twins.

En els mitjans, les retransmissions esportives van donant entrada a les reproduccions en 3D, com el GVR que ja funciona a Mèxic, i s’ha pronosticat que el desenvolupament de l’experiència en segona pantalla es potenciarà en gran part en el pròxims anys. Encara que la novetat més important presentada ha estat els projectes de democratització tant de les retransmissions com de les anàlisi de dades a partir de vídeos. Mitjançant Intel·ligència Artificial, hi ha plans en marxa per ofertar sistemes de gravació de partits de qualsevol nivell i sobre els vídeos dels quals ja es podrà realitzar anàlisi de dades. Facilitar les eines de l’elit no només a les divisions inferiors, també als esportistes amateur. A qualsevol aficionat.

Per la seva part, l’anàlisi de dades avança cap a fórmules que s’endinsen ja en la valoració del joc i la categorització interpretativa de les jugades. Eines per entrenadors, però sobretot un abans i un després per a l’scouting . Una professió que, gràcies a aquests avanços i la anomenada democratització de les dades, podrà començar a treballar amb categories no professionals i, el més important, amb països que fins ara no tenien accés a tecnologies avançades.

En el camp pròpiament esportiu, els entrenadors que han passat pel congrés han reconegut que es pot parlar d’un abans i un després de Guardiola i la selecció espanyola de futbol. Models que van anar imitant per una raó palmària: eren triomfadors. Es va tractar d’imitar l’èxit. En aquest nou context, s’ha definit la figura d’un nou tipus de jugadors que no es conforma amb obeir i integrar-se en un sistema, sinó que exigeix saber els perquès de les decisions que es prenen. Comença a parlar-se dels entrenadors també com a formadors.

Al mateix temps, Arsène Wenger, ha pronosticat l’aparició d’un entrenador que tindrà funcions com les del director d’una empresa, per tot l’equip de metges, informàtics i analistes que tindrà al seu càrrec, però que seguirà sent contractat per clubs com un empleat més. Un futur en el que la realitat virtual canviarà per complet els entrenaments, especialment les anàlisis dels partits que s’han jugat, i també un futur en el que els esports augmentaran exponencialment la seva competitivitat amb la formació, tant teòrica com la que facilita la tecnologia, que cada vegada està més a l’abast dels joves que comencen en les categories inferiors.