Què defineix la identitat del joc dels equips?

Aquest ha estat el tema central sobre el qual han debatut els tècnics Eusebio Sacristán, Paco Jémez i Javier Calleja en el Coaching Panel que s’ha celebrat avui en el marc del congrés Sports Tomorrow

Els tres tècnics comparteixen, amb matisos, una mateixa idea de joc que es concreta en un futbol combinatiu, de vocació ofensiva i amb un bon tracte de la pilota, un estil que ha inspirat la seva trajectòria en els diferents equips que han entrenat. Eusebio al FC Barcelona com a assistent i després ja com a màxim responsable del Celta de Vigo, el Barça B, la Reial Societat i el Girona. Paco Jémez al Rayo Vallecano, en dues etapes, al Granada, al Cruz Azul de Mèxic i a la UD Las Palmas i Javier Calleja al Vila-real.

Però com es poden transmetre els teus principis futbolístics als jugadors? I, sobretot, com s’ha de treballar el dia a dia per tal que els futbolistes interioritzin les teves idees i puguin després traslladar-les al terreny de joc? Aquestes han estat les principals preguntes del panel a partir de les quals cadascun dels tècnics han donat a conèixer la seva visió.

Què és la idea de joc?

Javier Calleja: “És un una manera de sentir el futbol que sé que es tradueix en una sèrie de coneixements i comportaments que per transmetre’ls primer els has de sentir.”

Paco Jémez: “És com veiem nosaltres el joc, com veiem el futbol i com l’interioritzem per poder transmetre’l. Per això és important que el primer compromès amb la idea sigui el mateix entrenador.”

Eusebio Sacristán: “És la manifestació del que un sent, del que suposa per a tu el joc i de totes les experiències que has anat adquirint i que has anat integrant des que comences a jugar i en el transcurs de tota la teva carrera esportiva”.

Com es pot fer que els teus jugadors creguin en la teva idea, per molt arriscada que sigui?

Paco Jémez: “Totes les idees de joc són respectables. El fet d’apostar per un joc combinatiu i per sortir amb la pilota controlada comporta un risc i aquest risc va en funció de quanta personalitat té el jugador, però també de quin grau de llibertat li dona l’entrenador. Aquest tipus de joc pot provocar errors que el jugador ha d’assumir, perquè el futbol és un joc d’encerts i d’errors.

Javier Calleja: “Un ha de treballar basant-se en el que creu i el jugador ha de saber que els errors també els assumeix l’entrenador. Això es una manera d’alliberar-los i de treure’ls una mica la pressió i de responsabilitat”.

Eusebio Sacristán: “Has de tenir el convenciment que el tipus de futbol que practiques és el que et farà guanyar. Els mateixos jugadors ja van veient, a mesura que el van treballant, si el tipus de joc que els proposes el poden dur a terme o no i de mica en mica van esvaint els dubtes. Però el més important és que tu com a entrenador ho sentis i ho transmetis, i això també els ajudarà a guanyar en seguretat.”

El poder d’atracció de les porteries. Prioritzar la pilota o l’espai?

Eusebio Sacristán: “L’objectiu és el gol i en principi intentar arribar a la porteria en el mínim temps possible. Però hi ha vegades que això no es produeix perquè el rival no et deixa espais per fer-ho i aleshores el que has de buscar són altres fórmules.”

Paco Jémez: “M’encanta tenir la pilota, però la possessió sense progressió quasi sempre et crea un embolic. De la mateixa manera que no et pots obsessionar a buscar la porteria massa ràpid, tampoc et pots obsessionar de tenir sempre la pilota en zones improductives. La possessió s’entén sempre que hi hagi una progressió.”

Javier Calleja: “Sempre intentem passar el màxim temps possible en l’àrea rival. La pregunta és com ho fas. I això depèn de la manera que tu tens de veure el futbol.”

Què aporta entrenar el joc de posició i els rondos en l’organització del joc?

Eusebio Sacristán: “Vaig gaudir molt d’aquesta metodologia amb el Johan quan vaig arribar al Barça i vaig descobrir que aquests tipus d’exercicis facilitaven la presa de decisions. Si l’ocupació d’espais la fas bé et permet tenir línies de passada més clares, mantenir més la pilota i tenir superioritat numèrica respecte al rival. Treballar el joc de posició en els entrenaments en un espai reduït et permet després en el camp, amb més espai, poder fer-ho amb molta més facilitat i encert.”

Paco Jémez: “Per a mi és un treball fonamental. Més enllà de qüestions tàctiques, perquè són exercicis molt divertits i això al final és un joc, i l’hem de gaudir. Si a un futbolista li traiem aquest aspecte recreatiu li estem traient bona part del seu rendiment. És impossible tenir un bon joc de possessió si no tens un bon joc de posició.”

Javier Calleja: “És impossible jugar bé a futbol sense estar ben posicionat i aquests exercicis t’ajuden a situar-te bé en el camp, a saber on tens el company i a adonar-te que si estàs ben posicionat el que corre més és la pilota.”

El ritme de partit

Javier Calleja: “Qui domina el temps de joc és qui domina el partit i la pausa en això és clau. Sap jugar a futbol aquell que sap donar pausa al joc. Convèncer els jugadors que de vegades és més fàcil parar i associar-se per poder atacar ràpid és una de les tasques més complexes del futbol. I en això hem après molt del FC Barcelona, perquè tradicionalment han portat el joc allà on més els interessa i ho fan a través de la pilota i interpretant bé el joc en cada moment.”

Paco Jémez: “El més difícil és trobar jugadors que sàpiguen interpretar la pausa en el futbol.  És quelcom contra natura, ja que moltes vegades significa entendre que anant més lent vas més ràpid. L’equip que té tres o quatre jugadors que saben interpretar el joc i donar-li pausa quan toca, aquest és l’equip que dominarà el joc. I cada cop costa més trobar aquest tipus de jugadors.”

Eusebio Sacristán: “L’ideal és tenir els jugadors amb la intel·ligència suficient per decidir quan és convenient més velocitat o quan és convenient més pausa. Però són les característiques dels jugadors que tinguis les que et marcaran el tipus de joc que acabes desplegant.”

Prioritzar l’organització de l’equip o el dinamisme i la individualitat dels jugadors?

Javier Calleja: “La pilota mana, però has de saber organitzar-te a partir de la pilota i dels teus companys i saber comunicar-te amb ells.  I això és una de les condicions per jugar bé. Si al final prens massa decisions individuals acaba sent un avantatge per al rival.”

Paco Jémez: “El futbol està format per milions de combinacions que són impossibles de preveure i que el jugador ha de radiografiar amb rapidesa i interpretar de manera intel·ligent al camp. D’altra banda, la bona organització del joc no està renyida amb el dinamisme, entès com la capacitat dels equips per reorganitzar-se, per canviar dinàmiques segons les necessitats del joc i per pensar solucions ràpides.”

Eusebio Sacristán: “L’organització i l’equilibri de l’equip són molt importants. En un atac, per exemple, no només han d’estar atents els jugadors de la zona per la qual ataques, sinó també els més allunyats, preveient una possible pèrdua. I després comptar amb la vigilància dels defenses per si el contrari acaba superant la primera línia de pressió. Això forma part de la bona organització d’un equip.”

Entrenar la polivalència del jugador

Paco Jémez: “Nosaltres en alguns partits d’entrenaments fem que els jugadors juguin en un lloc totalment diferent al que juguen habitualment perquè sàpiguen què és el que pateix el company que juga en aquesta posició. És una experiència que enriqueix el jugador i que li fa valorar la feina dels seus companys. I en un futbol tan dinàmic com el d’avui els jugadors han de saber com actuar en una altra posició.”

Javier Calleja: “Aquesta faceta s’ha de treballar en el futbol formatiu perquè enriqueix el jugador i el fa molt més complet. En el futbol professional ho hauríem de treballar més, però costa moure un jugador de la seva zona de confort i que compleixi unes altres funcions.”

Eusebio Sacristán: “Treballar aquesta polivalència en el futbol formatiu i que els jugadors arribin al futbol professional amb aquesta capacitat de jugar en diverses posicions ofereix moltes opcions a l’entrenador.”