El 'Barça Football Coach Summit' obre la setmana dedicada a la tecnologia al servei de l'esport que organitza el BIHUB

El 'Barça Football Coach Summit' obre la setmana dedicada a la tecnologia al servei de l'esport que organitza el BIHUB

El congrés analitza el paper de l’entrenador i la seva interacció amb els jugadors i com canviar les dinàmiques del joc a través de la metodologia, la formació i l’ús de dades

Aquest dimarts ha començat la segona edició de la Barça Sports Tech Week, la setmana acadèmica dedicada a compartir experiències en l’àmbit de la tecnologia, la innovació i les metodologies d’entrenament i a debatre sobre com ajuden al rendiment esportiu les dades i la seva anàlisi. Aquest cicle de congressos, organitzat pel Barça Innovation Hub, la plataforma que reuneix tots els projectes de recerca, innovació i formació del Club, ha celebrat el primer dels congressos, el Barça Football Coach Summit.

La segona edició d’aquest certamen reuneix a entrenadors i membres de staffs tècnics de clubs d’arreu del món per discutir sobre les possibilitats de canviar les dinàmiques del joc a través de la metodologia, la formació i l'ús de les dades. Per part del FC Barcelona hi han participat Isaac Guerrero, responsable de l’Àrea de Metodologia del FC Barcelona; Lluís Cortés, entrenador de l’equip de futbol femení del FC Barcelona i Franc Artiga, entrenador del Juvenil A. En els diversos panells d’aquesta sessió també han participat Juan Carlos Unzué, exporter del FC Barcelona i actual entrenador de futbol; Emma Hayes, entrenadora de l’equip de futbol femení del Chelsea; i Jagoba Arrasate, entrenador de l’Osasuna.

Franc Artiga ha destacat que el treball al planter no pot estar orientat a la consecució d'objectius competitius, com títols o campionats, "encara que siguin el més important", sinó a la millora del jugador. En aquest sentit, l’entrenador del Juvenil A ha revelat que els jugadors que han passat pels seus equips, quan són professionals i es tornen a trobar amb ell, recorden el que van aprendre, el que van millorar, les mancances que van suplir gràcies als seus consells, i no els trofeus que van aconseguir. El punt fort dels seus entrenaments són les Situacions Simulades Preferencials. Exercicis que es basen en el fet que el jugador pugui preveure tant la pèrdua com la recuperació de pilota, que interioritzin aquesta anticipació, per posicionar-se correctament en fases d'atac o de defensa.

Juan Carlos Unzué, exentrenador del Girona, assistent al FC Barcelona de Rijkaard, Luis Enrique i Guardiola, ha explicat que perquè els jugadors siguin més efectius, la funció de l'entrenador ha de ser la d'un "facilitador d'informació" en un aspecte tant tècnic com emocional. El seu concepte del diàleg amb el futbolista està inspirat en el de Johan Cruyff, que va ser el seu entrenador entre 1988 i 1991, al qui va veure explicar als jugadors que, sobre la gespa, fins i tot sense pilota i mantenint-se quiets, podien estar ajudant a l'equip. La seva tesi és que el jugador professional no només pot millorar, sinó que vol fer-ho. Des de la seva experiència, “si l'entrenador té un bon discurs, els millors jugadors del món el segueixen, perquè són els primers que entenen que si milloren d'acord a l'orientació del 'míster’ podran també assolir els seus objectius més ambiciosos”.

Per la seva part, Jagoba Arrasate, entrenador de l'Osasuna, ha presentat un cas pràctic de formació contínua d'un futbolista, el del seu davanter argentí Chimy Àvila. Ha explicat que fins que no el va tenir en un entrenament no va poder apreciar quines eren les característiques reals del futbolista, tot i els vídeos i els informes. En una fase inicial va realitzar un seguiment de tots els aspectes que envolten la vida de jugador. Des de la seva personalitat fins amb qui es relaciona a la plantilla o com viu a la ciutat que l'acull.

Durant el curs de la temporada, tot i que el futbolista doni un rendiment òptim, considera que l'entrenador no es pot conformar. A Chimy se li van programar entrenaments específics per millorar la seva tècnica amb exercicis de repetició que després s'han vist reflectits amb èxit en els terrenys de joc. En el pla psicològic, Arrasate ha explotat el somni del Chimy de debutar amb la selecció argentina perquè fos més receptiu als seus consells i instruccions. La paraula clau que resumeix tota la seva filosofia com a entrenador és "empatia". Posar-se sempre en el lloc dels seus jugadors, ja siguin top o suplents.

L'entrenador del Dinamo de Zagreb, Nenad Bjelica, ha explicat que la progressió i millora del seu equip es pot constatar empíricament. No hi ha més que mirar la revalorització dels seus jugadors en Transfermarkt en els últims anys, on es reflecteix un augment de 100 milions d'euros del total de la plantilla. Els resultats actuals en Champions també parlen d'evolució d'aquest equip, així com el subcampionat del món de la selecció croata.

Per aconseguir aquesta millora s'ha aplicat un programa de 14 punts que aborden totes les facetes de el joc i la persona. Pel que fa als entrenaments, ha lamentat que durant la competició, amb un partit cada tres dies, no pot inocular els automatismes de la seva filosofia de joc. Aquest treball només es pot fer en pretemporada, ha reconegut. No obstant això, durant aquesta fase, no realitza ni un sol exercici sense pilota. Ni tan sols la cursa contínua, encara que molts jugadors li han transmès que han estat les pretemporades més dures de la seva vida. Iniciades les competicions, basa la motivació de la plantilla en rotacions que li permeten repartir el protagonisme. A l'hora de jugar, exigeix ​​aplicar un argument que va aprendre de Miguel Ángel Lotina: "No cal fer coses excepcionals, sinó les simples perfectament".

 

Lluís Cortés, entrenador del Barça Femení, també hi ha participat - ÀLEX CAPARRÓS

Particularitats del futbol femení

En la sessió de tarda, l'entrenador del primer equip femení de l'FC Barcelona, Lluís Cortés, ha plantejat la millora de la futbolista professional com una equació. No es tracta de triar entre entrenar per formar o entrenar per guanyar, sinó que entrenant per formar és la forma d’aconseguir guanyar. No obstant això, Cortés ha posat de manifest que el futbol femení està marcat per una sèrie de matisos que el diferencien del masculí. Primer, que les dones han començat a jugar a futbol, ​​de mitjana, més tard que els nois. A més, els tècnics del futbol femení, per desgràcia, no han estat punters, han acostumat a ser, ha reconegut "els que no volien altres equips". D'altra banda, hi ha una desigualtat competitiva. El nivell de les competicions és irregular. Hi ha equips, com el Barça, que al reunir les millors no té rival i, al mateix temps, jugadores joves arriben sense haver tingut exigència competitiva. Finalment, la fisiologia de la dona és diferent, així com la seva psicologia. No obstant això, encara que aquestes distàncies es van reduint any a any, l'aspiració de el futbol femení no és la d'equiparar-se el masculí, sinó la de desenvolupar-se amb les seves pròpies característiques.

Michel Sánchez, l'entrenador de la SD Osca, per la seva part, ha subratllat que, per obvi que sembli, que el futbol és un joc i així s’ha d'entendre. Per tant, a l'igual que en qualsevol altre joc, el futbolista ha de gaudir i aprendre sobre la marxa. És aquí on es produeix la millora. "El jugador no te que millorar, ha de fer-ho", ha puntualitzat. De manera més específica, Michel estableix que els seus equips s'organitzin com un cercle, no com una piràmide jerarquitzada. Des del responsable de material, a el cos tècnic passant per titulars i suplents, tots formen part d'una família.

Per acabar s’ha celebrat un debat final moderat per Isaac Guerrero, qui considera que “el paper de l’entrenador, en relació a la seva intervenció i interacció amb el jugador, és un tema de cabdal importància per entendre i optimitzar el seu procés de formació i rendiment”. Tots els ponents han discutit diferents conceptes de la seva filosofia. El que ha despertat més discòrdia és el de la llibertat que mereix els jugadors amb més talent per poder ser creatius, per improvisar sobre la gespa al marge de sistema i les ordres de l'entrenador. Bjelica ha manifestat que ell, a vegades, el que fa és fer els ulls grossos per permetre que els seus jugadors més destacats inventin en determinats moments, tot i que l'òptim és que l'equip creï zones i situacions on sigui lícit improvisar. Michel, però, ha discrepat. Per a ell només es pot ser creatiu si es respecta el joc. Perquè un jugador improvisi, ha d'haver un desenvolupament col·lectiu de tots els companys que permetin que pugui donar-se aquesta situació. Per Jagoba Arrasate, el de la creativitat és un concepte molt relatiu, perquè canvia molt d'un jugador a un altre. Per la seva banda, considera que els entrenadors valoren més el rendiment dels jugadors "no creatius". Finalment, Unzué ha postil·lat que antigament no s'entrenava l'atac per no coartar la creativitat dels jugadors i només es treballava tàcticament la defensa.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut