El FC Barcelona celebra el centenari de la primera participació del Club a la Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya, que se celebrarà demà, 11 de setembre, té una significació especial per al FC Barcelona. Es compleix el centenari de les participacions del Club en l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova, figura emblemàtica de la resistència de la ciutat de Barcelona davant l’assetjament de les tropes borbòniques el 1714; un acte en què participen institucions, entitats i partits polítics.

Com cada any, la comitiva blaugrana estarà encapçalada pel president Josep Maria Bartomeu, acompanyat dels membres de la Junta Directiva, el vicepresident primer Jordi Cardoner, el vicepresident Jordi Moix, els directius Josep Ramon Vidal-Abarca, Maria Teixidor, Emili Rousaud, Oriol Tomàs, Xavier Vilajoana i la delegada de Cultura, Teresa Basilio. També formaran part de la delegació del Club el president de l’Agrupació Barça Jugadors, Ramon Alfonseda, i membres de la seva junta directiva; el tresorer de l’Agrupació Mundial de Penyes, Vicenç Notari, i el delegat de Relacions amb la UEFA, David Bellver, així com també representants dels diferents equips dels esports professionals i formatius. 

Context històric de la primera participació blaugrana

Fundat l’any 1899 per Joan Gamper i una colla d’amics que només volien jugar a futbol, el FC Barcelona va ser en els seus orígens un club exclusivament futbolístic, sense cap connotació extraesportiva. Tanmateix, l’any 1908 es va produir un punt d'inflexió, quan l’entitat va començar a empatitzar amb les idees del catalanisme de l’època, majoritàriament moderat i possibilista. Aquesta primera plasmació del ‘més que un club’ es va accentuar pels volts del 1916 (any de l’adopció del català com a idioma oficial de l’entitat) quan la trajectòria del Barça es va vincular de manera desacomplexada al moviment favorable a l'autonomia de Catalunya.

Va ser l’11 de novembre del 1918 quan el FC Barcelona va donar públic suport a la iniciativa de la Mancomunitat i dels ajuntaments controlats per la Lliga Regionalista de Catalunya d'impulsar una campanya a favor de l’autonomia catalana. Com va publicar La Veu de Catalunya el 25 de novembre del 1918 en un ja famós article, amb aquesta adhesió el FC Barcelona va passar de ser un club de Catalunya a ser el club de Catalunya. Aleshores el president blaugrana era Joan Gamper.

El procés d’identificació del Barça amb la reivindicació catalanista ja era imparable. El 26 de juny del 1919 va prendre possessió una junta directiva, encapçalada per Ricard Graells, i pocs mesos després el Barça va commemorar per primera vegada a la seva història la Diada Nacional de Catalunya, tot dipositant una ofrena floral en el monument a Rafael Casanova, un acte insòlit en aquella època per a una entitat futbolística. De fet, aquell Onze de Setembre del 1919 el Barça va ser l’únic club esportiu català, llevat del Club Muntanyenc, que va celebrar la Diada, un ritual aleshores relativament recent, ja que les primeres ofrenes florals al monument de Rafael Casanova es remuntaven a l’any 1894.

En aquell setembre del 1919 el Barça, que ja comptava amb 2.973 socis, estava encetant la seva primera edat d’or, amb un llegendari equip titular format per cracs com Zamora, Coma, Galícia, Torralba, Sancho, Samitier, Vinyals, Sesúmaga, Martínez, Alcántara i Plaza. Sota la direcció de l’entrenador anglès Jack Greenwell, aquella temporada es va fer doblet en conquerir el Campionat de Catalunya i el Campionat d’Espanya. Era el primer any al Barça de Pep Samitier, el mític home llagosta, un crac magistral que va provocar un creixement exponencial del sentiment barcelonista a tot arreu. Tot plegat es va veure palès en el naixement del fenomen de les penyes blaugrana, sorgides també en aquell emblemàtic 1919.