Així viuen les famílies de la Masia el confinament (III)

El confinament ja ha sumat la seva novena setmana completa. Nou setmanes en què la Ciutat Esportiva s’ha quedat sense esportistes a la base a causa de la crisi per la COVID-19. Ni el futbol formatiu, ni cap de les seccions base han trepitjat les instal·lacions blaugrana. Tampoc la Masia, tancada des del 12 de març. Davant d’aquesta situació els esportistes de la Masia intenten seguir amb la formació acadèmica i l’entrenament físic des de casa.

Dos d’ells són Rafa Villar i Raúl Villar, germans de 15 i 12 anys i jugadors del Cadet i l’Infantil del bàsquet, respectivament. Viuen a l’Hospitalet del Llobregat amb els seus pares, Tere Cornago, educadora a la Llar d’Infants Municipal El guinyol de Begues, i Rafa Villar, tècnic de manteniment del metro de Barcelona, que compaginen la seva feina a la vegada que vetllen per l’alimentació, la formació acadèmica i l’exercici físic dels seus fills. La família la completa el germà petit de la casa, José Villar, de 9 anys.

“Ens estem acostumant a estar a casa. Hi hagut moments de tot, ells ho han portat millor que nosaltres i tot. Han estat molt bé a nivell d’estudis als matins, a les tardes han tingut dinàmiques de grup, segueixen amb la dinàmica del Barça i tenen les hores del dia ocupades”, explica Tere Cornago, la mare.

“El confinament l’hem portat prou bé, però hem hagut d’adaptar un pis de 90 m2 en un petit gimnàs casolà adaptat, perquè coincideixen els germans fent exercici, però crec que ho hem portat bastant bé”, puntualitza Rafa Villar, el pare.

Però més enllà de les tasques acadèmiques i físiques, també hi ha temps per a l’oci. Des de la Masia, i a través dels seus professionals, s’interactua amb les famílies per participar en diferents reptes: “Hem fet reptes de cuina, altres ballant. La majoria són divertits, tot i que també n’hi ha de físics”, explica el Raúl.

“Ens van posar un repte de veure qui sorprenia amb el millor menjar. Jo vaig fer un puré, hamburgueses i fruita. No vaig guanyar, però vaig quedar dels primers”, especifica el Rafa.

“Ara ja podem sortir a córrer i s’està millor perquè l’hem trobat a faltar. També hi ha dies que fem el físic a casa, i llavors aprofitem la franja horària permesa per sortir a passejar”, reconeix Rafa Villar.

Finalment, tots dos lamenten no haver pogut seguir les competicions: “És la meva quarta temporada i havíem començat molt bé, però ara quedava el millor. Volíem guanyar-ho tot, el campionat de Catalunya, el d’Espanya i era el final de l’etapa de Cadet i ens sap greu no haver-ho pogut acabar per la suspensió”, explica el Rafa, mentre que el Raúl també coincideix amb el seu germà: “Jo porto un any i mig al Club i teníem grans reptes d’aquí a final de temporada que no hem pogut finalitzar”.