FCBARCELONA.CAT
Menú principal
Menú del contingut
Partit
Marcador del partit
- Data: dimecres, 27 maig
- Competició: ???label.competicio1???
- Estadi: Olímpic de Roma, Roma
Resultat:
- FC Barcelona: 2
- Manchester U.: 0
Notícies del partit
La crònica
Londres, París... i Roma! (2-0)
David Saura (enviat especial)
Copa, Lliga i Champions. El Barça de Pep Guardiola ja és històric. Des d’avui, a Roma, ja és el Barça del triplet gràcies a un èxit contundent contra el vigent campió. Eto’o i Messi han sentenciat la final del bon futbol, del Barça.
El futbol està d’enhorabona. El Barça és el nou campió d’Europa en un altre partit
memorable. Ja en tenim tres! Tres Copes d’Europa i tres títols aquesta temporada. El
Manchester United, que portava 25 partits consecutius imbatut a la Champions, s’ha rendit al
joc de toc del Barça amb el segell de la Masia.
Començament poruc
La final no ha estat fàcil, especialment als primers minuts. El partit havia començat amb una
allau de joc ofensiu dels anglesos. Cristiano Ronaldo personalitzava tot el perill ofensiu del
Manchester, davant d’un Barça inicialment atemorit, que no trobava el seu estil i que perdia
pilotes aparentment senzilles. De fet, els anglesos es podien haver avançat, al minut 2 de partit,
en un xut de falta llunyà de Cristiano Ronaldo que ha fet un efecte estrany i que Valdés ha
rebutjat.
Entra Iniesta i arriba el gol
En els minuts inicials, el Barça trobava a faltar la participació de Xavi i Iniesta. I això
feia incrementar de manera proporcional la incertesa de l’equip de Guardiola, mentre
Cristiano Ronaldo rematava totes les pilotes que li passaven a prop. Primer amb la dreta i després
amb l’esquerra.
Com si fos una benedicció del futbol, Iniesta ha controlat amb claredat la primera pilota al
mig del camp i ha generat el gol d’Eto’o. Després de deixar enrere diversos rivals, ha
jugat a la banda cap al camerunès, que amb un regat sec, ha deixat Vidic a terra i ha enviat la
pilota al pal curt, amb un xut amb la punta del peu. Com si fos Belletti a París, el
‘9’ del Barça ha marcat el gol decisiu.
Es recupera l’estil
A partir d’aquest moment, s’ha començat a veure un partit diferent. Amb un
Iniesta molt participatiu al mig del camp, l’equip ha guanyat en confiança i convicció. Com
demanava Guardiola a la prèvia, el Barça ha recuperat el seu estil. Tocar i tocar, buscar la
superioritat i jugar a l’espai.
A més, Messi començava a entrar al partit i buscava accions individuals entre la corpulenta
defensa anglesa. Fins a arribar al descans, el Barça ha fet el que millor sap fer: jugar al camp
contrari i convertir el mig del camp en un gran rondo mentre pujava les línies de la pressió.
El Manchester posa tota la carn a la graella
L’amenaça de la represa era la sortida ambiciosa del Manchester, reforçat amb
l’entrada de Tévez per Anderson. Però el Barça no ha deixat escapar la brúixola i ha amenaçat
de valent la porteria de Van der Sar. Primer ha estat Henry (minut 49), en una acció al contraatac
que Van der Sar ha rebutjat de molt a prop, i després Xavi (minut 53), que ha enviat una pilota al
pal en un xut de falta des de la frontal.
Les accions perilloses del Barça feien revifar un Manchester que veia que se li podia escapar
la final en qualsevol acció. En aquest moment, Piqué ha estat la principal referència del Barça,
tant en la sortida de la pilota però sobretot en les accions defensives. El partit s’ha
convertit en un viatge d’anada i tornada. I el Manchester ho aprofitava per posar més llenya
al foc, amb l’entrada d’un nou davanter: Berbatov (minut 66).
Messi... de cap!
Quan el partit estava més obert, amb el Manchester amb quatre davanters purs, el Barça
s’ha espolsat tota la por de la millor manera, amb un gol. Puyol ha recuperat una pilota al
mig del camp i ha assistit Xavi a la banda, que ha posat una centrada fantàstica sobre el cap de
Messi. El més menut de tots, sol al segon pal, ha enviat la pilota al fons de la xarxa amb un toc
suau, molt plàstic, que deixava el trofeu de la Champions mirant cap a Barcelona.
La ruta europea del Barça ja té una nova etapa. Com abans ho van fer Londres i París, la
capital italiana també s’ha rendit al FC Barcelona. Quin goig!
La prèvia
Les dades curioses
Samuel Eto’o pot convertir-se en el primer jugador de la història del Barça que marca en dues
finals de Champions diferents. Seu va ser l’1-1 a París.
El d’aquesta nit serà el partit oficial número 61 de la temporada per al Barça. Fins
ara, ha fet 155 gols. L’equip blaugrana anota 2,55 dianes per matx.
Si guanyés, el Barça hauria aixecat tres títols en 14 dies. El 13 de maig va aconseguir la
Copa, el 16 va ser campió de Lliga i el 27 podria arrodonir un any màgic.
'Vogliamo la terza'
Roger Bogunyà
L’Olímpic de Roma serà l’escenari d’una de les finals europees més desitjades i esperades dels últims anys (20.45 h, Antena 3 i C+). Una victòria blaugrana suposaria la tercera Lliga de Campions per al club i la consecució d’un triplet històric.
Passi el que passi, mai oblidarem aquest dia. El FC Barcelona juga a l’Olímpic de Roma la
sisena final de la seva història a la Lliga de Campions, però segurament aquesta és la més esperada
de totes. Per tot el que l’ha precedit i pel rival, el Manchester United, el vigent campió.
Buscant el triplet
El matx d’aquest dimecres és la culminació d’una temporada immaculada. El conjunt
de Guardiola ha sabut refer-se de dues temporades en blanc i ha ofert durant nou mesos un futbol de
primer nivell, vistós i efectiu. És l’estil Barça –amb 11 jugadors del planter a la
plantilla i amb un reconeixement internacional inaudit- el que ha dut l’equip fins a la
possibilitat del triplet.
Dos estils diferents
I és aquest segell el que ha d’obrir les portes a una nova Champions. Perquè el matx
d’aquesta nit suposa l’enfrontament de dos estils oposats: el futbol de toc, de
possessió i associacions del Barça contra el poderós, físic i ràpid en el contracop del United. És
un duel que va més enllà de Messi i Ronaldo, els dos millors jugadors del 2008. També va més enllà
de les absències puntuals dels sancionats Alves, Abidal o Fletcher, tot i que la presència
d’alguns d’aquests sí que podria resultar decisiva. Com la d’Iniesta i Henry,
que, des que es van lesionar, han treballat de valent per ser-hi.
Un problema defensiu
Recorda l’afició culer el gol de Koeman a Wembley i el de Belletti a Saint-Denis i,
alhora, es pregunta si un defensa tornarà a donar el gol de la victòria. Serà difícil, perquè de
defenses purs en jugaran pocs d'inici (potser només Piqué i Puyol). Guardiola haurà de configurar
un onze novament experimental, amb Touré fent de central i amb un lateral esquerre que és la
principal incògnita de la final: Keita, Sylvinho o Puyol (amb Cáceres a la dreta) semblen les
opcions més viables per ocupar la banda més transitada per Cristiano Ronaldo.
Londres, París... i Roma?
Londres, París i Roma és el somni blaugrana per a aquest 27 de maig. A la ciutat eterna
aquest desig s’escriu així: Vogliamo la terza. Volem la tercera. La tercera Champions. El
tercer títol de la temporada. No ho oblidaríem mai.