V.Valdés - Víctor Valdés Arribas - Biografia

Víctor Valdés va ingressar a la disciplina blaugrana l'1 de juliol de 1992, procedent de la Penya Barcelonista 'Cinc Copes'.

Molt d'hora, al setembre del mateix any, va marxar a Tenerife per motius familiars i tres anys més tard va tornar a la disciplina del FC Barcelona.

Després de passar per diverses categories inferiors, va començar a fer-se un nom al 'B' i aviat els serveis tècnics del club van decidir que entrenés amb el primer equip. Va debutar la temporada 2002-03, encara que no va tenir la continuïtat desitjada. Va alternar la titularitat amb Roberto Bonano i va acabar la temporada de nou sota pals amb Radomir Antic al capdavant de la banqueta.

La 2003/04 va ser la temporada de la seva confirmació. Titular en la majoria de partits, el porter de L'Hospitalet va realitzar grans intervencions que van ajudar a l'equip a la consecució del subcampionat en la Lliga. Però el camí de Valdés seguia en la seva línia ascendent. Tot i la seva joventut era el dominador absolut de la porteria blaugrana. La seva presència trencava amb uns anys en els quals cap porter havia pogut assentar-se definitivament en el Barça.

La temporada 2004/05 va acabar de donar el salt definitiu a l'èlit. El seu bon paper igual que el de tot l'equip va permetre al de L'Hospitalet guanyar tant un títol de conjunt, la Lliga, com un d'individual, el Zamora que premia el porter menys golejat de l'any.

En la 2005-06 Valdés va viure els seus millors moments esportius sent un dels pilars importants en el doblet de Lliga i Lliga de Campions. Especialment recordada serà la final de Paris en la que les aturades de Valdés van ser crucials per aconseguir la segona 'Champions' de la història del club.

Durant la temporada 2006/07 Valdés va seguir inamovible de la porteria blaugrana i va disputar els 38 partits de Lliga. En la 2007/08 només en va deixar de jugar tres en les ultimes jornades que van permetre José Manuel Pinto debutar amb el primer equip. En aquest temps Valdés va seguir creixent i superant xifres que el converteixen en un dels homes de tots els temps que més vegades ha defensat la porteria blaugrana.

A la temporada 2008/09, li tornen a atorgar el Trofeu Zamora, el segon de la seva carrera esportiva. Juga tots els partits de Lliga, a excepció dels tres últims, quan l'equip ja és campió. A la final de Roma torna a ser decisiu i es converteix en el primer jugador que aixeca dues Champions com a porter. El seu bon rendiment es veu premiat amb una ampliació de contracte, que el vincula amb el club fins al 2014.

Inconformista, a les temporades 2009/10 i 2010/11 assoleix el seu tercer i quart Trofeu Zamora. El quart arriba amb el seu millor registre de sempre i el segon millor de tota la història de la Lliga (0,50 gols rebuts per partit). El llegendari Antoni Ramallets és l'únic porter barcelonista que ha aconseguit més vegades que ell aquest guardó (5). Valdés és, alhora, l'únic porter del Barça que ha estat titular en tres finals de Champions –i les ha guanyat totes.

La seva regularitat va ser recompensada amb la convocatòria de la selecció espanyola per al Mundial 2010. Va ser un dels tres porters del combinat que es proclamaria campió del món, encara que no va arribar a disputar cap minut a Sud-àfrica.