Espanyol-FC Barcelona: La maledicció dels pals (1-1)

Hi ha dies que la pilota no vol entrar i aquest diumenge ha estat un d'aquests dies. El FC Barcelona ha empatat al camp de l'Espanyol un partit que, per ocasions i insistència, ha merescut guanyar. Tres pilotes a la fusta -un de Cesc, un de Messi i un altre de Piqué- així ho demostren. Però els pals no compten, i només els gols de Cesc -després haver-li anul·lat un, prèviament- i el d'Álvaro al límit del temps han pujat al marcador. El derbi, vibrant en tot moment, ha merescut un altre final per als blaugranes, que han protestat un penal per mà de Raúl Rodríguez en l'última acció del partit.

Amb aquest empat, el FC Barcelona continua segon, ara a cinc punts del Madrid, líder de Primera. Dijous, la propera cita: Osasuna-Barça a la tornada dels vuitens de Copa.

Valdés i Cesc, decisius

El derbi ha estat derbi des del principi. El Barça ha sortit ben plantat a Cornellà-El Prat, però la pressió i intensitat que ha aportat l'Espanyol ha provocat una primera clara doble ocasió local, a càrrec de Verdú, que Valdés i Piqué han aconseguit desbaratar gairebé sobre la línia de gol. Després d'aquest empenta puntual, els de Guardiola han recuperat la possessió i han fregat el 0-1 repetidament: l'àrbitre ha anul·lat un gol a Cesc per mà prèvia de Messi, després Alexis ha perdonat davant Cristian i, finalment, novament Cesc ha obert el marcador amb un cop de cap arribant des del darrere. Es veia venir.

Cesc frega el segon

El matx es movia per ratxes. L'equip blaugrana arribava amb relativa facilitat a l'àrea blanc-i-blava, però alhora patia enrere. Més erràtic que de costum en la construcció, ha concedit diverses oportunitats a l'Espanyol, que Thievy i Verdú han malmès per la seva lentitud en la definició, i per l'atenció d'Abidal i Puyol en el tall. El Barça, plantat amb una defensa de tres, responia així al plantejament atrevit de Pochettino, i el partit desprenia futbol pels quatre costats, malgrat algunes imprecisions en tots dos equips. Abans del descans, Cesc ha fregat el seu segon gol amb una rematada al pal després d'una genial jugada individual.

Messi, al pal

En la segona meitat les ocasions en una àrea i l'altra s'han reduït substancialment. El joc s'ha tornat encara més intens i travat, concentrat a la zona de mitjos, on cap equip ha estat capaç de decantar la balança durant llargs minuts. Al Barça li costava generar espais, i l'Espanyol, el més necessitat de tots dos, tampoc creava perill. Enmig d'aquesta incertesa, Guardiola ha decidit canviar Pedro per Alexis, i el canari gairebé s'inventa una assistència de gol en la seva segona intervenció, quan Messi ha estavellat al pal una pilota sense angle. Era el segon i en faltava un tercer.

Álvaro empata..., i els pals són blanc-i-blaus

Després d'aquesta acció, i quan el matx anava morint a poc a poc, és quan ha arribat l'empat de l'Espanyol, després d'una jugada des de la dreta que ha pentinat Thievy abans de la rematada d'Álvaro en boca de gol. Una gerra d'aigua freda a escassos instants del final per al Barça que, gairebé sense temps de reacció, ha tret el millor de si mateix i ha merescut guanyar el partit en el temps de descompte, quan Piqué ha estavellat una altra pilota a la fusta i Pedro ha afusellat la porteria blanc-i-blava, en una rematada desviada pel braç de Raúl Rodríguez que l'àrbitre no ha vist. Un final agredolç amb majúscules.