Ladislao Kubala

Tanmateix, degut a diverses traves burocràtiques, el seu debut oficial amb el Barça es va retardar fins l’abril del 1951, però ben aviat va esdevenir un indiscutible ídol de l’afecció barcelonista.

Amb ell va començar una veritable edat daurada pel FC Barcelona. Kubala desplegava el seu joc al centre del camp i totes les seves qualitats futbolístiques destacaven pel seu to superlatiu: força física fora del comú, tècnica d’un malabarista, extraordinària visió de joc, habilitat rematadora, maestria insuperable en el llançament de faltes i penals i dots de líder al terreny de joc. Amb ell l’equip de les Cinc Copes (1951-52) ho va guanyar absolutament tot, i si durant els posteriors anys no va engrandir encara més el seu palmarès fou degut a les reiterades lesions que va patir a peus dels defenses contraris (sovint amb la complaença arbitral) i que anaren minvant progressivament la seva capacitat.

De totes maneres, al final de la dècada dels 50 va tornar a reflorir llorers sota la direcció tècnica d’Helenio Herrera, quan ja era veterà. Es va retirar l’any 1961, però poc mesos després va entrenar el FC Barcelona fins que va ser cessat el 1963. L’any 1980 va tornar a accedir a la direcció tècnica del Barça, però tampoc va reeixir.

L’any 1993 l’Estadi de Montjuïc fou l’escenari d’un emotiu homenatge a la seva figura. Va morir a Barcelona el 17 de maig del 2002. A títol pòstum, el 5 de maig del 2003 el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales li va atorgar la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo.