Josep Suñol (1935-1936)

Suñol (Barcelona 1898-Serra del Guadarrama 1936), un home amb una gran personalitat i molt respectat per tot el barcelonisme va iniciar la seva trajectòria com a directiu blaugrana l'any 1928, curiosament en la junta presidida per Arcadi Balaguer, un monàrquic convençut i per tant un home de signe polític molt diferent al seu. Va ser president de la Federació Catalana de Futbol a la temporada 1929-30. En els anys de la República Suñol va assolir força notorietat tant per la seva activitat política, com a dirigent d’Esquerra Republicana, com també per la seva implicació en el món esportiu. En aquest camp cal destacar que va ser l’impulsor i propietari del setmanari 'La Rambla', que difonia el lema “esport i ciutadania”.

El 27 de juliol de 1935 va ser elegit president del Futbol Club Barcelona. Els socis van confiar en ell perquè acabés de redreçar la situació financera del club, tasca que havia iniciat el seu antecessor, Esteve Sala, el qual ara com a tresorer i juntament amb el comptable, Francesc Xavier Casals, van ajudar Suñol a tancar la temporada amb un superàvit considerable. A més, en l'àmbit esportiu, l'equip es va proclamar campió de Catalunya i va arribar a la famosa final de Copa del 1936 en què l'aleshores porter del Reial Madrid, Zamora, va donar el títol al seu equip amb una actuació memorable.

La brillant trajectòria de Josep Suñol, però, es va veure fatalment truncada el 6 d'agost de 1936, quan a causa de les seves activitats polítiques, el president blaugrana visitava les tropes republicanes prop de Madrid. Sense adonar-se'n, el seu cotxe va entrar en una zona controlada per l'exèrcit franquista a la Serra de Guadarrama. Suñol va ser identificat i detingut, i sense judici previ, ell i els seus acompanyants van ser afusellats allà mateix. La seva mort, que no es va conèixer a Barcelona fins una setmana després, va causar una gran commoció en tots els àmbits de la societat. Com a homenatge pòstum, entre el 16 de novembre del 1937 i el 17 de gener del 1939 la junta directiva barcelonista va decidir considerar Josep Suñol com a president 'absent' del FC Barcelona.

L'afusellament de Josep Suñol va ser el preludi d'una de les èpoques més difícils per al club.