Antoni Ramallets

Fitxat de l’Europa, en un principi va ser el suplent de Velasco fins que l’any 1949 una greu lesió del porter titular li va donar la oportunitat de jugar.
El pas a la titularitat de Ramallets va coincidir amb l’època de màxim esplendor blaugrana i amb el nostre Club va aconseguir multitud de títols, tant a l’època de les Cinc Copes com a la del tècnic Helenio Herrera.
Veloç, àgil i sobretot molt llest, aquestes eren a grans trets les seves millors qualitats d’Antoni Ramallets, que a més sabia ser sobri i espectacular a la vegada. Es va consagrar definitivament com a porter en el Mundial del 1950 celebrat al Brasil. Va ser aleshores quan se’l va batejar amb el sobrenom del “gat de Maracaná”.
Segurament però, el seu pitjor record va ser la desgraciada final de la Copa d’Europa de Berna (1961). El Barça jugava davant el Benfica i va perdre per 3-2, després d’un partit ple d’ocasions perdudes per part dels blaugrana i on Ramallets es va marcar un autogol. Segurament aquest fet el va condicionar a l’hora de prendre la decisió de la seva retirada.
El 6 de març de 1962, Ramallets va rebre un emotiu homenatge per part de l’afició blaugrana en un partit que va enfrontar el Barça i l’Hamburg (5-1). En aquest partit, li va ser imposada la Medalla al Mèrit Esportiu.