L’aventura de la creació del FC Barcelona l’any 1899 per un grup de joves, estrangers i catalans, que vivien a Barcelona va ser la conseqüència d’un procés d’expansió de la pràctica del futbol i altres esports d'origen britànic a Europa. Això explica la naturalesa intercultural del Club, la seva vocació poliesportiva i la voluntat d’arrelament a una ciutat i a un país. Gamper, fundador del Club, en va ser l’ànima i l’impulsor durant els primers 25 anys. El seu compromís amb el FC Barcelona va més enllà de les seves facetes com a jugador, directiu i president.

En les estones de lleure jugava a futbol amb un grup de companys a la Bonanova.

L’octubre de 1899, Gamper publica un anunci a la revista Los Deportes fent una crida per formar un equip de futbol.

El 29 de novembre, Gamper i onze homes més (el suís Otto Kunzle, els anglesos Walter Wild, John i William Parsons, l’alemany Otto Maier, i els catalans Lluís d’Ossó, Bartomeu Terradas, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol i Josep Llobet) es reuneixen per formar una associació que portarà el nom i l’escut de la ciutat: el Futbol Club Barcelona.

Gamper, enamorat de l’esport –havia practicat atletisme, ciclisme, futbol i rugbi, el concebia com a factor determinant per enaltir les virtuts de l’ésser humà.

Va desitjar una entitat oberta a tothom, sense tenir en compte la procedència de les persones. Es va imaginar un club integrador en què tothom pogués dir-hi la seva, i va apostar per una societat democràtica, regida lliurement pels seus associats. I agraït amb el país que l’havia acollit, Catalunya, no va dubtar a donar al FC Barcelona un sentit que el marcarà universalment: el compromís amb la catalanitat.

Catalanitat, democràcia, poliesportivitat, universalitat. És a partir de les premisses de Gamper que avui tot té un sentit quan parlem del Barça.

Una nova mostra de la voluntat que tenia d'identificar-se amb la ciutat que l’acollia i de fondre's amb ella.

El segell del FC Barcelona de l’època contenia aquest escut.

El 1910 la junta directiva, que volia que el Club disposés d'un símbol propi, convoca un concurs per canviar el distintiu de l’entitat.  

En aquells primers moments mitja samarreta era blava i l'altra mitja grana, amb les mànigues del color invers i els pantalons blancs. Una de les diverses teories per explicar els orígens dels colors blau i grana és que Gamper va adoptar els mateixos colors del Basilea, on havia jugat abans de venir a Catalunya.

En menys de deu anys, entre 1899 i 1908, el FC Barcelona va utilitzar quatre terrenys de joc diferents com a camp propi, a causa de la inestabilitat econòmica i la dificultat per trobar espais a l’aire lliure de grans dimensions en plena expansió urbanística de la ciutat.

1899-1900 Camp de l’antic velòdrom de la Bonanova (avui, Turó Parc)
1900-1901 Camp de l’hotel Casanovas (avui, Hospital de Sant Pau)
1901-1905 Camp de la carretera d’Horta
1905-1909 Camp del carrer de Muntaner

L’any 1902 el FC Barcelona guanya la Copa Macaya, embrió del Campionat de Catalunya. Va néixer gràcies a la voluntat d’Alfons Macaya, president del Club Hispània, que l’any 1900 va fer pública la seva intenció d’organitzar una competició entre equips catalans.

La copa és una excepcional obra d’art modernista.